Hui a clase, hem començat a donar, més amb profunditat el tema 4: el Màrqueting i la Cultura, al principi per a mí a digut un poc confús, però una vegada hem entrat en el procés dels serveis, ja se m´aclarat.
Bé, en primer llóc jo entenc el màrqueting com una forma de vendre un producte.Però el tinc que relacionar amb la Cultura, per lo tant el màrqueting tracta de buscar un equilibri, per al CLIENT entre:

Gratificació Percebuda               i             l`Esforç

Tot plá de màrqueting a de partir d`ún análisis de la propia organització.
Benchmarking.

El procés de creació de serveis

La conceptualització:
 
-com volem ser vistos?
- a quí ens volem dirigir?
- la segmentació dividida entre quatre parts:  -Públic potencial.
                                                                          - Públic ocacional.
                                                                          -Públic actiu.
                                                                          -Públic vinculat o soci.

Estructuració:

És basa amb una oferta de serveis, oferir coses diferents per a enganjar a la gent:
-Serveis básics:cursos i tallers.
-Serveis periferics: activitats ampliació i accesos a rutes culturals.
-Serveis complementaris: laboratoris de video, audi.....
-Servei derivat: biblioteca, cafetería....
 
La servucció, que és l`organització d`elements materials i personal de contacte (má d`obra), per arrivar al client.

La comercialització:

Fer-ho arrivar a la gent:
-Preu.
-Comunicació- difució.
- La intermediació: com adquireix l`usuari el dret a l`ús.

La prestació

Màrqueting intern: organització desde la direcció fins al personal que té contacte públic.
Control de qualitat.


Fins ací, la matèria que hem treballat hui. Però buscant videos al youtube, i no hem pregunteu perquè, però he arrivat ací! he encontrat un video sobre " La ruta del Bakalao" i direu i això que té que vore?, doncs al final del video desde el minut 10:08 i 11:00, els periodistes que están realitzan aquest documental, li pregunten al propietari de la discoteca Barraca, que la difució ( repartint regals i públicitat) que están realitzant, els relacions públiques de la discoteca, sí es cultura o màrqueting?
La contestació que té, aquesta persona, és:  que hi ha que vore una doble intenció, aon no volen entrar a una mecanica de mercat convencional, per a ell  és, una forma de difundir públicitat, per a vendre el seu producte, en aquest cas, captar l`atenció dels jovens per a que vagen a la discoteca, i reconeix que té la seua feina.
Encara que el apartat que diu, " Lo hacemos todo a lo Valenciano" ??? no l`entenc molt bé, no sé si es referirá a la improvització........ heu deixe ahí.
Apart de la pregunta que realitza que es, idonea per al tema que estem tractan, aquest documental descriu un poc  la cultura valenciana, en els anys 90!

El divendres de la setmana pasada, prepararem uns textos, Theatre uncut', sobre les denúncies de la crisis i el retalls, qué després, començarem a interpretar en clase.
Els textos que hem vist fins ara, son divertits, i no massa llargs,el qué fá, que es puga entendre d`una manera més fàcil.
Espere que quant acavem tots d`interpretar, aquests textos pogam fer un análisi i evaluació del contingut.
Ací deixe, una nóticia que he trovat sobre,l`inici de la léctura a Barcelona, aón fa una xicoteta explicació del  que consisteix el proyecte.


Theatre uncut' fa una denúncia de la crisi

14/11/12 02:00 - BARCELONA - Redacció email protegit

Helena Tornero és una de les impulsores a Catalunya de ‘Theatre uncut' , en una imatge d'arxiu. Foto: BECKETT.

Theatre uncut (Teatre sense retallades) és un projecte internacional per denunciar la política de retallades a la cultura arreu. Des de dilluns i fins diumenge, s'ofereix la possibilitat de presentar una sèrie de peces teatrals breus sobre la crisi i les retallades a càrrec de prestigiosos dramaturgs internacionals, lliures de drets perquè qualsevol en pugui fer el que vulgui sempre que no en tregui un benefici personal. Aquesta iniciativa té la dramaturga Helena Tornero com a impulsora catalana. [Tota la programació a www.salabeckett.cat/lobrador/altres-activitats]David Greig, Marco Canale, Neil LaBute iAnders Lustgarten, Lena Kitsopoulou Blanca Domènech són alguns dels autors que cedeixen obra.

Hui hem fet una visita, a la Casa la Cultura de Xirivella i a la residència Savia.

En la Casa la Cultura, ens han explicat el funcionament i les activitats que realitzen durant tot l`any, i en que tracta la Mostra de Pallassos.
En la residència hem pogut vore un espectacle de pallassos, junt als residents.
Desprès la treballadora de TASOC ens ha explicat la feina i funcions que realitza, i com es dú a terme.
El divendres alguns companys assistirem a un espectacle de la mostra!!!!

En aquestes dos últimes setmanes en classe, havem estat tractant sobre els agents de la politíca cultural.
Estos agents es divideixen en tres:

Públics: fet amb els diners de tots, financiat amb els impostos. No s`obtenen beneficis i esta al alcanç de tots.
Ajuntaments
Diputacions
Estat
Unesco
U.E
Consell d`Europa




Privats: és constitueix per a obtindre beneficis, están dirigits per empreses.
 
Gestió Animació
Empreses Sectorials: teatre, productora de música
Empreses no especificament culturals


Sense ánim de lucre: Entitats, que poden ser, associacions o fundacions.

Associacions: és sosteneix per subencions o donacions, miním de 3 persones que és junten per un fí, sense obtindre benefissis.
Poden tindre a persones contractades, per realitzar una feina, però la junta no cobra.

Fundacions: Començá per una agrupació de diners, s`estableixen uns estatus on consta quí gestiona el patronato, en funció dels fins establits.
Els controla la conselleria corresponet.
Aquesta entitat es sense ánim de lucre.

Ara estem treballant per grups en clase, els agents de la política cultural, aon tenim que presentar un d`aquestos en classe, a mi hem toca realitzar el treball en Carla i Maria P, sobre una associació, en aquest cas, hem elegit, la societat Instructiva Músical de El Palmar.

La setmana pasada, en clase vam veure un breu NO-DO, de la Colonització d `Espanya en Guinea Equatorial.

El NO-DO forma part de la dictadura franquista,en ell es pretenía, mantindre, un impuls propi i directiu adequat, a l`informació nacional.

En aquest documental es veu clarament,la manipulació de la dictadura, aon cara la societat, feien veure que estaven fent un acte benéfic, amable, i d `ajuda, a una població.
I en  realitat, lo que estaven fent és una política cultural, aon canviaven la cultura dels Guineans, per no conciderarla important.
Els varen imposar la nostra cultura, fent-los creure que la cultura Europea, en este cas la Espanyola era millor que la d`ells, tot per  interés.
Aquesta població va anar creixquent amb el concepte de desigualtat per no respetar, la cultura d`ells.

En quant al segon vídeo que vegerem, tractava de les llengües, en este cas era Méxic, aon es parlen moltes varietats de la llengua, i moltes d `aquestes estan perdent-se.
Bé, sense entrar en ningún debat polític, ja que cada ú tindrá la seua opinió, per a mi la llengua heu és tot, és la meua identitat i no consevisc la meua forma de vida, sense el Valencià, per a mí té gran importancia, en  que ,no es perga, i m´agradaria, i lluïte per a que això, no passe.
Tots els videos que encontrat al youtube, són critiques als catalans, però en cap, he encontrat algú que lluite per a que no és disolga aquesta llengua, per a qué en València capital, es parle el Valencià!!!
I ací vos deixe un video, que mitjanament m`ha paregut acceptable i que me pregunte jo, tots els dies, quant escolte als polítics, representants de la nostra comunitat!!!

Aquestes dos últimes setmanes, a clase em estat treballant, qué és la política cultural,  d´aon prové i com comença  la democratització i la demócracia cultural.

 Doncs per a situar-nos, vaig a desciure lo que és la política cultural:

És el conjunt estructural d `accions i pràctiques socials consients i deliberades, dels organismes públics (però també d`agents socials i culturals) en la cultura, entensa bàsicament i de manera restringida com a sector d`activitats culturals i artístiques, però també de manera indirecta i extensa com a univers simbòlic compartit per la comunitat.
Com a exemple puc posar, la creació d`ateneus obrers, associacions i moviments culturals.

En clase, ens va plantejar la seguent pregunta: és necessaria una política cultural de les institucions públiques?

Desde el meu punt de vista, pense que sí, que és necessaria una política cultural de les intitucions públiques, per a crear un equilibri, on  tots els ciutadans pogam participar,  disfrutar i crear.

Dins d`aquesta política cultural i sobretot després de la segona guerra Mundial, apareix la democratització cultural, que preten facilitar a tots els ciutadans en la mateixa igualtat, l`accés a una cultura, contant amb l`ajuda d`unes subencions públiques.
Un dels moviments va ser el de maig del 68, a França, aon es crearen idees noves, amb un moviment estudiantil internacional i artístic , però que també va influir al moviment polític.
En aquest moviment intentaven reivindicar una nova cultura, aon tots els ciutadans pogueren participar i no simplement consumir, i és quant es crea la democrácia cultural, aon pretenen facilitar la participació dels ciutadans.
 He encontrat aquesta cançó, que parla de la lluita i de com arrivaren a conseguir, aquell moviment del 68 , i com continuem a l`actualitat....

El pasat, 10 d`ocubre es públicava aquesta notícia, al País.
 Aquesta notícia, va realcionada en el tema que hem treballat, avuí a classe. La política cultura, i en la nostra ciutat!

El Talía se convierte en símbolo del rechazo a la política cultural del PP

Teatres anuncia un millón en ayudas el día que la Plataforma protesta en la calle

Juan Manuel Játiva Valencia10 OCT 2012 - 22:40 CET1

Archivado en:

• IVA
• Crisis económica
• Recesión económica
• Valencia
• Comunidad Valenciana
• Protestas sociales
• Impuestos
• Coyuntura económica
• Malestar social
• Tributos
• Teatro
• España
• Problemas sociales
• Finanzas públicas
• Artes escénicas
• Finanzas
• Economía
• Espectáculos
• Cultura
• Sociedad

Un momento de la concentración, este miércoles, ente el Teatro Talía de Valencia. / JOSÉ JORDÁN

Recomendar en Facebook479

Twittear34

Enviar a LinkedIn0

Enviar a TuentiEnviar a MenéameEnviar a Eskup

EnviarImprimir

“No a la mort de la cultura. No al tancament del Talía” fue el lema de la concentración y protesta convocada para la tarde de este miércoles en Valencia por la Plataforma Valenciana X la Cultura y el Observatori Valencià de les Arts Escèniques. El cierre del Teatro Talia, previsto para finales de año, el desmantelamiento de la instalaciones del Centro Coreográfico y el traslado de su personal, unido al “retraso injustificado en la convocatoria de las ayudas a salas y compañías de teatro, danza y circo”, son consideradas por el Observatori “como un atentado directo a la supervivencia de las empresas valencianas” que no hace más que “profundizar en la degradación y exterminio del sector escénico valenciano”.
Pocas horas antes de la concentración celebrada frente al Talía, la Consejería de Cultura anunció una orden de ayudas públicas al sector teatral por un montante global de 1.625.000 euros. En dicha orden ha reunido las ayudas destinadas directamente al sector (1.107.010 euros) y las destinadas a municipios para el fomento de la programación (517.990 euros).

No a las “medidas desproporcionadas”

La Plataforma Valenciana por la Cultura, de la que forman parte de la que forman parte asociaciones, colectivos y personas vinculadas a las artes escénicas y plásticas, la música, el audiovisual, el libro y la industria cultural en general, nació informalmente en otra concentración celebrada en el mes de junio ante la Delegación del Gobierno y contra la subida del IVA. Se presentó formalmente el mes pasado en el Teatro Olympia y ayer enseñó músculo frente al Talía, que si nada lo remedia, será dentro de unos meses un contenedor sin contenido teatral.
En la concentración de este miércoles, a la que asistieron representantes del PSPV, Esquerra Unida, Compromís y sindicatos, no solo se exigía la revocación del cierre del Teatro Talia, sino “la reversión inmediata de las medidas tomadas en los últimos meses”, como se recogía en el manifiesto leído por Nel·lo Gómez, miembro de la asociación de actores AAPV en representación de la Plataforma. Calificaban de agresiones a la cultura “medidas desproporcionadas” adoptadas por los Gobiernos autonómico y central, que “van más allá de los recortes y ajustes necesarios en tiempos de crisis”. De no producirse un cambio de rumbo, continuarán “con movilizaciones, acciones y reivindicaciones” para la “restauración de una política cultural democrática y de calidad”.
Entre las medidas enumeradas en el manifiesto destacaba el rechazo al holding Culturarts, que aglutinará distintos organismos y fundaciones culturales de la Generalitat y a la mayoría de las medidas que lleva aparejadas, como el desmantelamiento de la Filmoteca o “los eres políticos en instituciones culturales”. Se rechazaba el “secuestro de RTVV” y también la anunciada “supresión del Bachillerato Artístico”.

Tras meses de reclamar esas ayudas, María Ángeles Fayos, presidenta de la Associació Valenciana d'Empreses de Teatre i Circ, consideraba que “después de tanta demora, anunciarlas hoy parece un intento de quebrar la unidad mostrada por los distintos sectores culturales en una plataforma única”. Pero recordó que las reivindicaciones van más allá: “Lo que nos gustaría es nos llamaran a todos para trabajar consensuadamente por la cultura”.
Aparte de que estos incentivos han sufrido ya un recorte del 50% en los últimos años, la Plataforma, esgrime argumentos que afectan a todos. La subida del IVA cultural del 4 al 21% fue “el motivo inicial que nos aglutinó a todos”, en palabras de Manel Romero, secretario de la Associació d’Editors del País Valencià, miembro de la Plataforma.
Pero es que, sin salir del sector bibliófilo, hay muchas razones para el malestar cultural. Está la deuda del bonolibro, “que la Administración debía pagar en octubre de 2011 y que ha detraído 11 millones del circuito valenciano del libro” . En cuanto a las ayudas para libros de texto en Secundaria, “si la Consejería no ha pagado a las familias las ayudas de 2011”, se pregunta Romero, “¿cómo van a comprar ahora libros nuevos?”. Y son más de 20 millones de euros. Para remate, las ayudas a actividades de fomento de la lectura, bibliotecas públicas y el sector del libro, “se han suspendido este año”. Las ayudas directas a la edición de 2010 y 2011 están sin cobrar. Cifradas en 120.000 euros, están por debajo de la primera convocatoria, en 1985, dotada con 25 millones de pesetas, mientras en todos estos años, el número de editoriales se ha triplicado.
Cada sector podría argumentar quejas parecidas. Y todas confluyeron en la concentración ante el Talía, a la que asistieron un millar de personas, la mayoría de negro y muchas con velitas. Se convertía así en símbolo de las víctimas de la política cultural del PP, al que los asistentes dedicaron casi 10 minutos de aplausos.