Música

 

La música es un art prou complex, perquè la col·laboren prou figures  i d’ una gran varietat, que ha sofrit una gran evolució, en el temps.

La Música en Viu, comença als anys 80 amb concerts, apareixen grups, que coincideixen amb l’ època de transició democràtica, a partir d’ aquest moment comença a evolucionar i cada vegada apareixen més empreses, discografies, managers, etc…. I els grups demanen mes diners i més qualitat en els materials.

La música estrangera comença a comercialitzar-se en el país, visites de grups, cantants i això provoca un “ CRAK”,  a partir d’ ahí s’ entra en una crisis, i ja no es fan tants concerts, i desapareixen moltes empreses, deixen d’ haver espais destinats per a fer concerts, encara que  han sorgit sales mes menudes, sales tancades, però encara es mantenen els grans festivals.

El funcionament de la música es tramita des de sectors privats.

I una de les grans novetats i tal volta molt important en aquesta época, es la facilitat  d’ escoltar el que es vuiga i quant vuiga, per internet.

Indústria discogràfica, té una gran crisis, i no provoca per la pirateria, es concentra en quatre companyies Americanes, absorbint les xicotetes empreses.

L’ Intervenció al món de la música

1.      Potenciar l’ accés a la creació.

2.      Recolzament als creadors.

3.      Difusió a la creació.

 

Teatre

Teatre, és la branca de les arts escèniques relacionades amb l'acció, que representa histories davant una audiència mitjançant una combinació de discurs, gestos, paisatges, música, so i espectacle, en un edifici que rep el mateix nom, on representen les obres.

 

El teatre, és una creació professional, des de l’ inici, en la idea, fins que es mostra. Açò du unes fases de producció, d’ un obra de teatre:

1.     Elecció de l’ idea.

2.     Planificació

-         Temporal.

-         Començament de lectura.

3.     Producció i muntatge.

4.     Explotació.

5.     Estimació de costos d’ un muntatge teatral.

6.     Estimació d’ ingressos.

7.     Problemes de les produccions teatrals.

-         Costos abans de pujar el teló.

-         Despeses.

 

 

Difusió, exhibició, programació

Equipament d’ un teatre

1.     Protecció contra incendis.

2.     Mobiliari

3.     Maquinària escènica.

4.     Il·luminació escènica

5.     Equipament audiovisual

6.     Vestit de l’ escenari.

Què és el llenguatge audiovisual?

És tota la comunicació que es transmet a través dels sentits de vista i audiència. L'emissió audiovisual es considera un art en publicitat, Periodisme, televisió, cinema i ara fins i tot a la web. El llenguatge audiovisual pot ser entre una part fixa per una dinàmica i fins i tot una imatge sòlida. Amb tot això ens comuniquem amb un receptor (aquell que escolta o s'observa).

Des de 1892 els germans van començar a treballar sobre la possibilitat de prendre fotografies en moviment. Ells patentaren un nombre significatiu de notables progressos.

Van crear un mecanisme que servia de càmera i el projector: el cinema, que es va basar en l'efecte de persistència retinal d'imatges sobre l'ull humà. Per superar-se carregat parts de la càmera de la càmera de vídeo en un calaix per a la seva transferència d'un lloc a un altre.

El director de fotografia va ser patentat el 13 de febrer de 1894. En aquest mateix any, va rodar la seva primera pel·lícula. El 22 de març, 1895 va mostrar a París en una sessió de la d'Encouragement de la Société à l'Industrie Nacional La sortida des obrers des usines Lumière à Monplaisir de Lyon (' els treballadors de la fàbrica Lumière a Lió Monplaisir de sortida "), tres dies abans d'un tret.

Van començar el seu mode d'història documental, com un testimoni objectiva de la vida quotidiana.

·         Cine Primitiu ( 1895-1914)

·         Cine institucional ( 1915-1929)

·         Cine sonor

 

Després ens van comentar els diferents plans que realitza la càmera:

En el llenguatge audiovisual, el pla és el punt de vista dels personatges, objectes i elements de les imatges com l'observador s'enxampi d'un lloc en particular. Mentre que les estades de vista fixos en un lloc i no variar la distància de la que es refereix a un avió de mida completa.

• Pla general : Mostra un ampli escenari en el qual la persona s'incorpora i és un 1/3 i 1/4 de la càmera. Té un valor descriptiu de persones o un ambient determinat té un valor descriptiu, narratiu o dramàtica.

 

·       Plain enter : quan els límits superiors i inferiors de la Caixa gairebé a coincidir amb cap i peus.

 

·       L'avió nord-americà : El pla nord-americà, o també conegut com 3/4 o pla mig llarg, reduir la xifra en un genoll aproximadament. És òptim en el cas de dues o tres persones que estan interactuant de trames. Rep el nom de "American", ja que aquest pla es va presentar davant la necessitat de mostrar els caràcters, juntament amb els seus revòlvers a americans westerns.

·       Median avió : Presenta la figura humana, tallada per la cintura. Té valor expressiu i dramàtic, però també narrativa.

·       Pla curt mitjà : Mostra la figura humana (bust) del pit al capdavant.

·       Primer pla (gran prop) : va des de les clavícules up

·       Primerisimo primer pla (prop) : Mostra de dalt cap al front, és un primer pla molt tancat.

·       Detall de l'avió : se centra en un objecte (una ploma, un rellotge d'alarma, etc.)

·       L'avió de situació de : que pot ser lloc o temporal i s'utilitza per localitzar l'acció tant temporalment i espacialment.

Línies d’ intervenció al món de les arts

Possibilitar d’ accés a la creació

Ø Formació bàsica en qualsevol àrea del món de les arts que permeten a les persones de tos els sectors socials iniciar-se en cadascuna de les especialitats.

Ø Oferta d’ equipaments i recursos on la població puga crear.

Ø Possibilitar l’ especialització amb estudis superiors i pràctiques actives que permeten donar el pas cap a la professionalització.

 

Recolzament als creadors

1.     FORMACIÓ

Ø Formació tècnica i que siga fàcilment disponible, a un preu raonable i d’ alta qualitat.

Ø Formació en els sectors d’ economia, màrketing i gestió, necessaris per a algú que probablement treballarà               d’ autònom.

 

2.     AJUTS ECONÓMICS

Ø Ajuts econòmics tant durant el període de formació com quant l’ artista inicia la carrera artística.

Ø Remuneració adequada a canvi de la faena feta.

Ø A la producció.

 

3.     INFORMACIÓ I XARXES

4.     FACILITATS I SERVEIS

Ø Accés a noves tecnologies.

Ø Suficients espais i tallers de treball.

Ø Canals de distribució.

 

5.     SUPORT MORAL

Ø Polítiques d’ adquisició i exposició innovadores.

Ø Eliminació de qualsevol tipus de censura.

Ø Polítiques que afavoreixen el consum cultural.

Ø Foment dels debats crítics, del periodisme sobre l’ art.

 

Difusió de la creació

Ø Organització d’ actes culturals.

Ø Oferir la possibilitat a la població de gaudir de les manifestacions artístiques mitjançant l’ organització d’ activitats i edició de materials que ajuden a la lectura, comprensió i interpretació de les obres d’ art, a partir del coneixement de l’ autor, de la seua ubicació temporal i la reconstrucció del significat de l’ obra.

Ø Creació i manteniment d’ equipaments que possibiliten l’ organització d’ actes culturals( exposicions, teatre, cinema, concerts...)

Ø Adaptació i reutilització d’ espais públics per tal de realitzar actes culturals.

Ø Creació de circuits i altres formes de col.laboració entre les institucions i/o associacions que abaratisquen els costos i faciliten la difusió.

 

 

Com Animadors Socioculturals:

A l’ hora d’ elegir un monument, quadre d’ obra d’ art, tenim que tindre un criteri de qualitat, tenint en conter el públic, crítics i altres artistes del sector.

No podem programar al nostre gust, i sempre basant-se  amb els diners que disponim.

El nostre paper deu de ser, el de proporcionar una actitud oberta, front les arts, generar situacions d’ encontre i fer participar en el procés de creació.

 

Que és l' art???

 

 

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura.

 

Aquesta es una de les definicions que podem encontrar, sobre l' arte; però la pregunta que hui ens han platejat a classe, hem fa reflexionar, sobre aquesta definició.

Per a mi l' art es una forma de crear, mostrant-ho a la resta, transmetent uns objectius, i per a que puga transmeter i aixì que puga hi haure una comunicació.

Pense que cada ú, té una manera diferent de concebre l' art i també té que veure els gustos de cada persona.

 

 

 





“Museos buenos, pero quizá demasiados”

Uriarte apuesta por el diálogo “discreto” con la familia Chillida y evita hablar de EITB

La consejera de Cultura, Cristina Uriarte, ha explicado esta mañana en la comisión correspondiente del Parlamento vasco las líneas generales de su actuación para esta legislatura.
Uriarte ha asegurado que con los recursos disponibles, "este Gobierno va a proteger la cultura”, por ser un “factor para la cohesión social, una cohesión que en estos momentos está en riesgo de romperse”.
La responsable del departamento se ha mostrado especialmente clara en materia de museos, de los que ha dicho: “Tenemos buenos museos, muchos museos, quizás demasiados”. Suman una red compacta que "está dando problemas de mantenimiento” y en la que hoy en día “es muy difícil que, siendo museos, hagan el trabajo de los museos”. Pese a sus palabras, ha asegurado que “todos los museos son necesarios, pero no se les puede dar a todos la misma prioridad”.
Por ello, ha apostado por el trabajo conjunto, por hacer un trabajo en red que permita utilizar los recursos entre todos. Un debate este, ha reconocido, que “es de hace tiempo”, pero, a diferencia de otras épocas, debe abordarse "obligatoriamente". "No tenemos recursos para mantener esa estructura de museos repartida”, ha incidido.

La consejera asegura que el Gobierno trabaja en "la optimización” de EITB

Respecto al Museo Guggenheim Bilbao, y a la finalización en 2014 del actual convenio con la Fundación Solomon R. Guggenheim, ha destacado que se analizarán las conclusiones de la ponencia parlamentaria creada al respecto, pero ha apostado por un debate entre el Gobierno y la Diputación de Bizkaia.
En cuanto a Chillida-Leku, ha apostado por “retomar el diálogo” con la familia Chillida, pero ha reclamado que esto ocurra con “discreción”. En el sentido amplio de la cultura, Uriarte ha reclamado una mayor coordinación con otras instituciones con competencias en este ámbito –Diputaciones y Ayuntamientos- y ha destacado que el ámbito de la creación cultural en Euskadi está “atomizada”, por lo que en tiempos de crisis habrá que hacer "un importante esfuerzo para ordenar las cosas”, “superando por una vez la incesante y negativa dinámica de comparaciones entre territorios y Ayuntamientos”.
Respecto a EITB, y ante las reiteradas preguntas de la oposición, Uriarte ha señalado que el próximo día 27 su departamento darán explicaciones al respecto, pero ha avanzado que están “trabajando en la optimización” de la radiotelevisión pública vasca.

En aquesta noticia es plasma un dels problemes mes important que tenim hui, per la situació en que s’ encontra l’ economia, Espanyola.

El no poder mantindre els museus, i com a excusa diuen que hi ha massa museus, però que el govern va a protegir la cultura,  i que hi ha museus amb prioritats, un poc contradictori, perquè si van a protegir la cultura, que fan desprotegint els museus, que son el lloc on, en manté, conserva i es difon la nostra cultura i el nostre patrimoni.

Com a solució proposen un treball en red, es a dir, visitats per l’ ordinador des de qualsevol lloc del mon.

Museus

La setmana passada a classe, vam veure un documental de diferents punts de vista de l’ utilitat dels museus.

Per a començar, vaig a dir les funcions que té un museu:

·         Documentació.

·         Difusió

·         Conservació

·         Informació

Els museus Estatals, son els mantinguts, subvencionats per l’ Estat.

En el documental es comenta el nou significat del museu, per alguns directors de museus, per a poder adaptar-se a les noves necessitats que té la població i adaptar-se a les noves tecnologies.

Comenten que els museus deuen de estar al alcans de tots des de casa, hi açò sols pot passar, des de la nova tecnologia, internet! Que des de l ‘ ordinador es puga recórrer tot els racons dels museus, i de qualsevol part del món.

En quant a les visites als museus, utilitzar les noves tecnologies es una forma de captar l’ atenció i els interessos de la gent, realitzar- ho d’ una forma més dinàmica, per a que vaja mes gent als museus.

També esta l’ altre punt de vista, que comenta que un museu no té eixa funció, sinó que te que mostrar art, sense tindre que utilitzar noves tecnologies,

Comenten que  els museus que son mes cridaners per fora, normalment el que produeix es llevar valor a les obres, exposicions que hi ha dins.

Des de el meu punt de vista, m’ es interesant les dos formes, perquè quant he visitat un museu he visitat les dos formes de mostrar obres, però si que , el que mes es queda en la meua memòria son els museus amb més dinàmica, i amb tecnologies noves.