Avui  hem anat a visitar l`exposició Equipo realitat: crítica, autoria i identitat, en el Centre Cultural, La Nau.

Vaig a comentar un poc l’historia, i en que es basen l`Equip Realitat!!!

 

L` exposició Equipo Realitat: crítica, autoria e identitat, aborda la trajectòria conjunta dels pintors Jorge Ballester i Juan Cardells, membres del Equipo Realitat, la seua trajectòria pictòrica comença en  febrer de 1966 i acaba  en 1976. La Crònica de la Realitat, el calor d` Estampa Popular de València i el cartellisme de Josep Renau, afavorí el treball en equipo, l` abolició del subjectivisme pictòrica, la repulsa del creador com genius loci, la crítica social i el compromís polític, tractant de mostrar la distancia entre l´ Espanya real i la Espanya oficial. La dictadura franquista, recoberta per el poderós neocapitalisme (i les seues pautes de comportament social), fou el ennemi à battre–el dir de Vázquez Montalbán– dels artistes plàstics mes comprometedors, molts d´ ells acollits al suposi bàsic marxista que considerava les disciplines artístiques como agents de canvi social,  transformació de l` estructura política-social neocapitalista i la seua “proposta de model social”. Esta contestació al régimen franquista va partir de la consigna ètica alenà en els Scritti politici de Antonio Gramsci: “El home es un procés y precisament el procés de seus actes”.

La pintura del Equipo Realitat planteja una reflexió sofre l estatut de les imatges visuals en la societat moderna de masses.  Darrere uns començaments de sensibilitat comú, diferencia a ambos equips: m’entres l Equipo Crònica atén l´ imatge pictòrica (l imatge inscrita en l Historia del Art), l Equipo Realitat centra la seua atenció sobre la imatge fotogràfica de la realitat quotidiana (el bogar, el rapeja, el retrato…) difondria o perpetuada per els mitjans de comunicació de masses. Divisa: “Lo que ens interessa no es la realitat, sinó la seua imatge”. La seua pintura incideix, amb un accent crític i  irònic, en la proposta del “modelo de comportament oficial” de la Societat vigent fins el fi de la dictadura i el adveniment de la democràcia en Espanya.

 

Personalment, m´ha agradat molt l´exposició i el taller, crec que ha sigut molt dinàmic i ha fet que prestarem prou atenció i ens ha fet reflexionar i comparar amb la realitat.

 M´ha sorprès el tipus d´art, per l`època en la que s´encontraven, però realitzen molt bones critiques del moment, que podem seguir utilitzant hui en dia.

Els colors dels quadres, representant perfectament el que volen plasmar a la imatge!!!

Espero fer més visites com esta!!!!!