El Patrimoni

En primer lloc, dir que el patrimoni es tot allò que hem pogut conservar dels nostres avantpassats, encara que no és universal, depèn del lloc o de l’importa cia que tanga a nivell actitudinal o per interès.

El patrimoni, es un fenomen canviant, la societat decideix el que es vol conservar, però el fet que es vogia conservar algú, es la posada en valor i l`activació d`este.

El patrimoni es conservat per tots, però el que el protegeix es l`Estat, perquè son  vens de drets culturals, i  té el paper de protecció legal.

L`UNESCO, comença a donar-li importància, i diu que son tan importants les tradicions, com els vens materials, que no sols son objectes sinó son vens instrumentals i aquest exemple es veu clarament en el desequilibri entre el món occidental, aon els materials son el patrimoni, i al tercer món son instrumentals el seu patrimoni.

Existeixen diferents tipus de patrimoni, encara que tots son igual d´important, com els immobiliaris, castells, ponts, els mobiliaris, com museus , que s`encarreguen, de conservar els objectes de valor, i altres son les biblioteques, les filmoteques, l`artesania i les festes populars.

Hi ha tres línies fonamentals en el patrimoni:

1 línia: Conservar, recuperar, activar i restaurar, des de l´animació devem activar el patrimoni, que es posar en valor, realitzant accions.

2. línia: Difusió, donar-lo a conèixer.

3. línia: Reconstruir, refer, crear: com un edifici que ja estava, donar-li un altre ús, ací també entren les festes populars, que també tenen la seua evolució depenent de la pròpia evolució en la vida.

 

El Tribunal de las Aguas de Valencia, conocido también como Tribunal de la Vega de Valencia es el Jurado de Riegos encargado de dirimir los conflictos por el agua de riego entre los agricultores de las Comunidades de Regantes de las acequias que forman parte de huerta de Valencia. En septiembre de 2009 es designado Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad.^[]

Testimonio único de una tradición cultural viva: la de la justicia y el gobierno democrático y autogestionario de las aguas por parte de los campesinos andalusíes en el ámbito de las huertas que rodeaban las grandes ciudades de la fachada mediterránea de la Península Ibérica...