Hui a clase, hem començat a donar, més amb profunditat el tema 4: el Màrqueting i la Cultura, al principi per a mí a digut un poc confús, però una vegada hem entrat en el procés dels serveis, ja se m´aclarat.
Bé, en primer llóc jo entenc el màrqueting com una forma de vendre un producte.Però el tinc que relacionar amb la Cultura, per lo tant el màrqueting tracta de buscar un equilibri, per al CLIENT entre:

Gratificació Percebuda               i             l`Esforç

Tot plá de màrqueting a de partir d`ún análisis de la propia organització.
Benchmarking.

El procés de creació de serveis

La conceptualització:
 
-com volem ser vistos?
- a quí ens volem dirigir?
- la segmentació dividida entre quatre parts:  -Públic potencial.
                                                                          - Públic ocacional.
                                                                          -Públic actiu.
                                                                          -Públic vinculat o soci.

Estructuració:

És basa amb una oferta de serveis, oferir coses diferents per a enganjar a la gent:
-Serveis básics:cursos i tallers.
-Serveis periferics: activitats ampliació i accesos a rutes culturals.
-Serveis complementaris: laboratoris de video, audi.....
-Servei derivat: biblioteca, cafetería....
 
La servucció, que és l`organització d`elements materials i personal de contacte (má d`obra), per arrivar al client.

La comercialització:

Fer-ho arrivar a la gent:
-Preu.
-Comunicació- difució.
- La intermediació: com adquireix l`usuari el dret a l`ús.

La prestació

Màrqueting intern: organització desde la direcció fins al personal que té contacte públic.
Control de qualitat.


Fins ací, la matèria que hem treballat hui. Però buscant videos al youtube, i no hem pregunteu perquè, però he arrivat ací! he encontrat un video sobre " La ruta del Bakalao" i direu i això que té que vore?, doncs al final del video desde el minut 10:08 i 11:00, els periodistes que están realitzan aquest documental, li pregunten al propietari de la discoteca Barraca, que la difució ( repartint regals i públicitat) que están realitzant, els relacions públiques de la discoteca, sí es cultura o màrqueting?
La contestació que té, aquesta persona, és:  que hi ha que vore una doble intenció, aon no volen entrar a una mecanica de mercat convencional, per a ell  és, una forma de difundir públicitat, per a vendre el seu producte, en aquest cas, captar l`atenció dels jovens per a que vagen a la discoteca, i reconeix que té la seua feina.
Encara que el apartat que diu, " Lo hacemos todo a lo Valenciano" ??? no l`entenc molt bé, no sé si es referirá a la improvització........ heu deixe ahí.
Apart de la pregunta que realitza que es, idonea per al tema que estem tractan, aquest documental descriu un poc  la cultura valenciana, en els anys 90!

El divendres de la setmana pasada, prepararem uns textos, Theatre uncut', sobre les denúncies de la crisis i el retalls, qué després, començarem a interpretar en clase.
Els textos que hem vist fins ara, son divertits, i no massa llargs,el qué fá, que es puga entendre d`una manera més fàcil.
Espere que quant acavem tots d`interpretar, aquests textos pogam fer un análisi i evaluació del contingut.
Ací deixe, una nóticia que he trovat sobre,l`inici de la léctura a Barcelona, aón fa una xicoteta explicació del  que consisteix el proyecte.


Theatre uncut' fa una denúncia de la crisi

14/11/12 02:00 - BARCELONA - Redacció email protegit

Helena Tornero és una de les impulsores a Catalunya de ‘Theatre uncut' , en una imatge d'arxiu. Foto: BECKETT.

Theatre uncut (Teatre sense retallades) és un projecte internacional per denunciar la política de retallades a la cultura arreu. Des de dilluns i fins diumenge, s'ofereix la possibilitat de presentar una sèrie de peces teatrals breus sobre la crisi i les retallades a càrrec de prestigiosos dramaturgs internacionals, lliures de drets perquè qualsevol en pugui fer el que vulgui sempre que no en tregui un benefici personal. Aquesta iniciativa té la dramaturga Helena Tornero com a impulsora catalana. [Tota la programació a www.salabeckett.cat/lobrador/altres-activitats]David Greig, Marco Canale, Neil LaBute iAnders Lustgarten, Lena Kitsopoulou Blanca Domènech són alguns dels autors que cedeixen obra.

Hui hem fet una visita, a la Casa la Cultura de Xirivella i a la residència Savia.

En la Casa la Cultura, ens han explicat el funcionament i les activitats que realitzen durant tot l`any, i en que tracta la Mostra de Pallassos.
En la residència hem pogut vore un espectacle de pallassos, junt als residents.
Desprès la treballadora de TASOC ens ha explicat la feina i funcions que realitza, i com es dú a terme.
El divendres alguns companys assistirem a un espectacle de la mostra!!!!

En aquestes dos últimes setmanes en classe, havem estat tractant sobre els agents de la politíca cultural.
Estos agents es divideixen en tres:

Públics: fet amb els diners de tots, financiat amb els impostos. No s`obtenen beneficis i esta al alcanç de tots.
Ajuntaments
Diputacions
Estat
Unesco
U.E
Consell d`Europa




Privats: és constitueix per a obtindre beneficis, están dirigits per empreses.
 
Gestió Animació
Empreses Sectorials: teatre, productora de música
Empreses no especificament culturals


Sense ánim de lucre: Entitats, que poden ser, associacions o fundacions.

Associacions: és sosteneix per subencions o donacions, miním de 3 persones que és junten per un fí, sense obtindre benefissis.
Poden tindre a persones contractades, per realitzar una feina, però la junta no cobra.

Fundacions: Començá per una agrupació de diners, s`estableixen uns estatus on consta quí gestiona el patronato, en funció dels fins establits.
Els controla la conselleria corresponet.
Aquesta entitat es sense ánim de lucre.

Ara estem treballant per grups en clase, els agents de la política cultural, aon tenim que presentar un d`aquestos en classe, a mi hem toca realitzar el treball en Carla i Maria P, sobre una associació, en aquest cas, hem elegit, la societat Instructiva Músical de El Palmar.